TEMA 4 I 5: POLÍTIQUES EDUCATIVES TIC I EL SEU PROCÉS D´INCLUSIÓ A L´AULA

Ha arribat el final de l´assignatura i és el moment de fer una cloenda parlant de la relació de la implantació de les TIC a l´aula amb les polítiques educatives al respecte.

No podem parlar de Polítiques educatives, de tecnologies, de TIC, ets. sense parlar de la Societat de la informació a la que estem sotmesos, i com que a les entradesanteriors vaig estar reflexionant al respecte, per fer més atractiva aquesta contextualització us comparteix aquest vídeo d´un referent per a mi en matèria de TIC i que al llarg d´aquesta assignatura hem llegit en diversos articles, en Jordi Adell.  Es tracta d´un vídeo que tracta dels usos constructius e instructius de les TIC en l´aula.

Pareix que parlar de TIC en les nostres escoles sigui un tema que ja està implantat però hem de recordar que la seva implantació no és molt llunyana i que les primeres polítiques educatives al respecte van aparèixer al nostre país en els anys 80 del segle passat amb l´aparició del projecte ATENEA. Vull fer un petit repàs historic al respecte.

ATENEA va ser impulsat pel MEC que creia firmament en una revolució informàtica, mitjançant el foment dels coneixements bàsics de la Ciència Informàtica i les seves aplicacions, millorar l´aprenentatge dels alumnes i la utilització de la informàtica i les seves aplicacions com una renovació pedagògica per part del docent.

Imatge Creative Commons flicker :https://flic.kr/p/6VvuAK



Malgrat tota aquestes bones intencions als  anys 90 totes aquestes expectatives i objectius  van perdre intensitat degut a l´estancament al respecte, ja fossi per revisar tota la tasca feta fins el moment i perquè no es va demostrar els beneficis pedagògics. Tal volta penso que no es van demostrar aquests beneficis, des del meu punt de vista, per entrar el nostre país en una crisi econòmica que es va preocupar per altres aspectes deixant de costat la implantació i funcionament eficaç i eficient  de les noves tecnologies als centres educatius.

Va ser a principis del segle XXI quan es va recuperar la il·lusió cap als anys 2001-2002 inclús es parla de la tercera revolució industrial que queda plasmada inclús al llibre blanc al voltant de la societat del coneixement de J. Delors, que amb el programa e-Europe va arribar al seu esplendor (actualment e-Learning). Cal esmentar que al nostre país va arribar de la mà del plan Info XXI, substituït en 2003 per  España.es, malgrat que desaparegueren prompte.

Tornant al tema de les polítiques educatives d´inclusió a les TIC vull mencionar una inclusió que realment és de gran valia al nostre territori espanyol, concretament el model de Canàries, on es parla de forma seriosa i amb molts esforços per part del tots els implicats de les polítiques que s´han de seguir per una vertadera implantació de les TIC a les nostres aules.



Imatge Creative Commons flicker :https://flic.kr/p/hidCyF

Tot i que no hi ha una directriu global al nostre país, on cada comunitat autònoma manté les seves polítiques al respecte, tal i com ens diu Manuel Area “veinte años de políticas institucionales” penso que podem agafar les bones experiències i models com el que acabo d´esmentar de canàries (MEDUSA), que serveixi de model a seguir per tots els docents del nostre territori. Tanmateix penso que si hi hagués una col·laboració mes estreta entre el govern i les diferents comunitats autònomes les polítiques serien força més valuoses, on la centralització dels recursos i peticions es farien de forma més eficaç, tot i amb un model on els tres principals coneixements principals per a una bona integració d´un plà TIC, com podem veure a la imatge que adjunto amb la tecnologia TPACK , que representa que el coneixement aïllat no és eficaç degut a la necessitat d´utilitzar una pedagogia idònia al respecte per lo que tecnologia no es pot entendre sense pedagogia.

Imatge Creative Commons flicker : https://flic.kr/p/9yc7Jy

Però realment són aquestes polítiques unes mesures efectives?

Crec que és un tema per debatre, estic d´acord que les polítiques educatives  TIC són necessàries per tal de regular una sèrie d´aspectes, regula l´ús, dota els centres de recursos i els manté, ofereix formació en matèria  d´innovació tecnològica i pedagògica però per tal de canviar aquesta visió d´inclusió i no d´integració de aparells tecnològics aïllats, és necessita molt més que unes polítiques teòriques escrites des de part dels nostres governs, es necessita implicació, es necessita canviar la cultura del centre i això tan sols es veu reflectit al Projecte Educatiu del Centre (PEC) on l´ús de les noves tecnologies sigui un segell d´identitat.

Amb aquestes paraules el que vull comunicar és que el factor humà és de vital importància, és el rol docent el que ha de canviar, es tracta d´una qüestió d´actitud, amb il·lusió, amb interès, perdent la por a lo nou , amb sacrifici de temps (com va passar al cas de Canàries) és com s´aplica realment aquesta pedagogia on les TIC són un element més invisible però visible. No es tracta únicament de dotació de recursos, nosaltres ho hem viscut a les nostres carns mitjançant la realització del multimèdia,on sense molts coneixements, amb molt d´esforç, amb un ordinador (no cal un hardware per cada alumne a les nostres aules) i un programa base que tots els mestres poden utilitzar som capaços d´innovar i crear un software educatiu que fa els aprenentatges molt més atractius, motivadors i acords amb la societat del coneixement. En altres paraules, la motivació dels elements humans de les escoles són la peça clau d´aquesta implantació.

És realment important que les polítiques educatives d´integració de les TIC i el factor humà vaguin agafats de la mà per poder crear el canvi envers a la educació que volem: L´escola del S.XXI

Cal esmentar que hem de fer servir les TIC com una de les nostres eines d´ensenyament – aprenentatge perquè són una part més de la cultura de la nostra societat, si volem fer els aprenentatges significatius i que els nostres alumnes siguin competents en matèria tecnològica, ja des de ben petits, en l´etapa d´educació infantil tal i com els autors Estívaliz Asorey i Jesús Gil en la lectura "El placer de las TIC en el aula de infantil" que recomana les TIC com una eina quotidiana, en el dia a dia de la vida de l´aula, per lo que no és lo important si tenim un, dos o 20 ordinadors, sinó si la metodologia que fem servir és innovadora, integradora en els seus projectes o unitats didàctiques i donant oportunitats als infants per començar a tocar i sentir els beneficis al respecte.
Es  per tant una qüestió de motivació ( amb ganes es cerca la formació, la pedagogia, ets), clar que es necessita molta formació continuada i un treball col·laboratiu entre els diferents docents i és una bona oportunitat per usar de forma efectiva les TIC a les nostres aules d´infantil.

TEMA 2. PART II PLE. ENTORN PERSONAL D´APRENENTATGE

Aquesta segona part del tema 2 és per parlar del PLE i del seu significat.

 
 https://flic.kr/p/ee5wzF

Després de veure la imatge podem fer-nos una idea del que significa la paraula PLE.

En Jordi Adell i Linda Castañeda el definen com un conjunt d´eines, fonts d´informació, connexions i activitats que cada persona utilitza per de forma habitual per aprendre.

Adell i Castañeda (2010) defineix un PLE com un “conjunt d´eines, fonts d´informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre”.  Aquest és un concepte global, és com un tot d´ecosistemes d´eines tecnològiques que faciliten l´aprenentatge, les relacions interpersonals que són utilitzades per organitzar el procés d´aprenentatge. 

Tanmateix, des del punt de vista tecnològic  podem definir el PLE com un conjunt d´eines, servicis i aplicacions de la Web 2.0 que els usuaris fan servir tant per relacionar-se, per crear informació i per compartir-la, per cercar-la, tot per tal d´organitzar el nostre procés d´aprenentatge.

Però que té que tenir un PLE? Aquest ha d´incloure eines per crear informació, de lectura i escriptura de informació, es a dir, blocs, vídeos, mapes conceptuals, ets., eines per compartir informació i espais on poder compartir impressions amb altres persones (xarxes socials).

https://flic.kr/p/a7MDe4


Com podem veure a la imatge, el PLE ha de constar d´eines per reflexionar, de lectura i de relació, per tal de poder construir el nostre aprenentatge de forma significativa. Personalment vull esmentar la meva pròpia experiència ja que el fet d´utilitzar diferents eines per cercar, comparer, seleccionar, crear i compartir informació fa que els aprenentatges siguin verdaders, que siguin de veritat oblidant-nos d´aquell aprenentatge que jo mateixa vaig viure a la meva infància, memorístic i on l´única eina era el llibre de text.

Gràcies al PLE, nosaltres podem adquirir la competència digital tal i com els nous rols dels docents i alumnes que la societat actual demanda, no sols per l´oci sinó per fomentar una nova forma de construir l´aprenentatge. Personalment penso mitjançant el PLE es fomenta el treball col·laboratiu, el rol de l´altre  del que vaig xarrar a l´entrada anterior, desenvolupant la competència digital envers l´aprenentatge per part dels alumnes com una forma de desenvolupament digital entre mestres que permet que aquests puguin compartir la informació, els aprenentatges, conèixer altres projectes... obrir les portes de les aules i viure la realitat de l´exterior.

Personalment penso i crec que el PLE enriqueix els diferents aprenentatges, podem consultar tanta i tanta informació, comparar-la,  crear nova informació i poder compartir-la. 

El fet de poder compartir-la fa que els aprenentatges siguin més significatius, que altres persones que inclús no són de la nostra escola, vegin el que estem fent. És per tant que el PLE ha suposat una via d´ampliació del suposat desenvolupament professional dels docents que incita a la interacció i a la comunicació amb els altres mestres tal i com postulen Castañeda i Adell al seu article del desenvolupament professional dels docents.

Vull esmentar que el PLE no és cosa de la Web 2.0, ni sols és cosa de competències digitals, sinó que ha existit sempre, ja que tenim el món real i el virtual. Jo he estudiat a la meva infància i sense saber-ho estava construint el meu PLE, ja que construïa el meu aprenentatge gràcies als llibres, consultes a diferents articles i llibres de la biblioteca, les glorioses Enciclopèdies que quasi tots teníem a les nostres cases, ets.  però evidentment la vida passa, els temps canvien, i recordant la mevaprimera entrada, estem a una era de revolució tecnològica i entre en joc el PLE al món virtual. 

Fent una mirada a mi mateixa m´adono de que el meu PLE s´ha vist incrementat considerablement des de que vaig començar aquesta aventura de ser mestra, degut a que a primer curs de Grau, concretament a l´assignatura de Bases Didàctiques i DissenyCurricular, vàrem confeccionar el PLE de principi de curs entre totes les meves companyes. Jo en cap moment vaig sentir-me identificada a aquest PLE perquè no tenia cap competència digital, no estava al dia en quant a TIC i la meva motxilla inicial a nivell d´usuari a la Xarxa era molt escassa. Jo estava dins del sac d´aquesta bretxa digital que parlàvem al tema anterior, concretament una bretxa generacional total. Tan sols coneixia algunes xarxes socials i poques aplicacions més.

A continuació vull mostrar el meu PLE de primer curs tant de principi de curs com de final de curs.

https://bubbl.us/?h=14686a/26fafa/13aFTqiBmNUEE&r=168280959

Com observem podem veure com el PLE final té més aplicacions en el món virtual que a principi de curs però recalcant que tampoc es corresponia al meu PLE perquè contenen aplicacions que jo mai hi havia utilitzat per als meus aprenentatges.

Per tal de fer la comparativa mostri el meu PLE actual i real, meu, personal i del que em sento tan orgullosa:

https://bubbl.us/?h=14686a/5e89bc/13ZwUuv2l5AS2&r=1627792775
Destacar que a mesura que estava fent aquest PLE m´he sentit avergonyida, decebuda amb mi mateixa degut a que després de 4 anys d´estudis, el meu PLE ha estat una mica estancat, no he ampliat quasi res les meves eines d´aprenentatge i com a futura mestra és un tema imperdonable, no puc estancar-me d´aquesta manera i és gràcies a aquesta reflexió que he fet un CLIC PEDAGÒGIC, degut a que tot és qüestió  d´actitud, una actitud 2.0, i el futur, els alumnes i aquesta professió necessita professionals amb aquesta actitud, interessats en el món de les TICS, valents, que dediquin temps a conèixer noves eines que la WEB 2.0 ens permet utilitzar. M´adono que no és qüestió sols de vocació sinó de professionalitat amb ganes i actitud. El PLE dons és tecnologia, actitud i valors.

Jo estic molt motivada, vull aprendre noves eines, sabre utilitzar-les, fa sentir-me millor, m´enriqueix molt personalment, sentir-me al dia i no desfasada, i amb aquesta actitud, gràcies a la reflexió fent el meu PLE actual, he destruït aquella bretxa digital de la que jo estava inclosa.

Sé que en moltes ocasions no serà fàcil aprendre noves eines perquè normalment tots ens col·loquem en una zona de benestar i tenim tendència a utilitzar sempre les mateixes eines tant per crear com per compartir informació, però he de aprofitar les oportunitats d´aprenentatge  que la Web 2.0 ens dóna, ja que tenim moltes eines fàcils, ximples, gratuïtes en un nivell bàsic d´usuari i agafar destresa per poder exercir com a guia dels meus futurs alumnes.

No vull passar per alt que he arribat a la reflexió de que com a futura mestra tinc que anar revisant el meu PLE, per tenir inquietuds  a la Web 2.0, per seguir aprenent eines, investigant-les i poder aprendre a la xarxa. Açò també farà que revisi els meus avanços i qüestionar-me els meus aprenentatges i la meva capacitat com usuari. A més a més, crec que és una bona pràctica compartir el meu PLE amb altres persones, companyes de classe, ets i poder consultar el dels altres perquè açò fa que conegui més eines, nous espais i iniciar-me en la construcció conjunta del coneixement, és com diu Adell i Castañeda (2011) el docent es presenta com un investigador de la seva pràctica. 

Penso que és una de les funcions més importants dels PLE, el ser la connexió dels nostres aprenentatges amb els altres usuaris i que altres persones puguin fer ús  de les meves creacions (recordem el tema de les Llicències Creative Commons), a més que el fet de que altres persones i puguin comentar les meves creacions, les meves informacions fa que pugui millorar-les.  Record com a primer curs , a una de les meves entrades de bloc de l´assignatura de Bases Didàctiques, vaig rebre un comentari d´una mestra d´una altra part del món, i allò em va motivar per seguir en davant, amb molta il·lusió, i davant un comentari al respecte del que jo estava reflexionant , fa obrir una altra línia de reflexió. 

Per anar finalitzant penso que el fet de compartir el nostre PLE fa que pugui fer una anàlisi DAFO del meu PLE en relació a noves eines. Aleshores us deixo també un video final per aclarir conceptes.

Gràcies i fins la pròxima!!!