miércoles, 14 de octubre de 2015

TEMA 2. PART II PLE. ENTORN PERSONAL D´APRENENTATGE

Aquesta segona part del tema 2 és per parlar del PLE i del seu significat.

PLE 
 https://flic.kr/p/ee5wzF

Després de veure la imatge podem fer-nos una idea del que significa la paraula PLE.
En Jordi Adell i Linda Castañeda el definen com un conjunt d´eines, fonts d´informació, connexions i activitats que cada persona utilitza per de forma habitual per aprendre.



Adell i Castañeda (2010) defineix un PLE com un “conjunt d´eines, fonts d´informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma assídua per aprendre”.  Aquest és un concepte global, és com un tot d´ecosistemes d´eines tecnològiques que faciliten l´aprenentatge, les relacions interpersonals que són utilitzades per organitzar el procés d´aprenentatge. 

Tanmateix, des del punt de vista tecnològic  podem definir el PLE com un conjunt d´eines, servicis i aplicacions de la Web 2.0 que els usuaris fan servir tant per relacionar-se, per crear informació i per compartir-la, per cercar-la, tot per tal d´organitzar el nostre procés d´aprenentatge.

Però que té que tenir un PLE? Aquest ha d´incloure eines per crear informació, de lectura i escriptura de informació, es a dir, blocs, vídeos, mapes conceptuals, ets., eines per compartir informació i espais on poder compartir impressions amb altres persones (xarxes socials). PLE_002
https://flic.kr/p/a7MDe4


Com podem veure a la imatge, el PLE ha de constar d´eines per reflexionar, de lectura i de relació, per tal de poder construir el nostre aprenentatge de forma significativa. Personalment vull esmentar la meva pròpia experiència ja que el fet d´utilitzar diferents eines per cercar, comparer, seleccionar, crear i compartir informació fa que els aprenentatges siguin verdaders, que siguin de veritat oblidant-nos d´aquell aprenentatge que jo mateixa vaig viure a la meva infància, memorístic i on l´única eina era el llibre de text.



Gràcies al PLE, nosaltres podem adquirir la competència digital tal i com els nous rols dels docents i alumnes que la societat actual demanda, no sols per l´oci sinó per fomentar una nova forma de construir l´aprenentatge. Personalment penso mitjançant el PLE es fomenta el treball col·laboratiu, el rol de l´altre  del que vaig xarrar a l´entrada anterior, desenvolupant la competència digital envers l´aprenentatge per part dels alumnes com una forma de desenvolupament digital entre mestres que permet que aquests puguin compartir la informació, els aprenentatges, conèixer altres projectes... obrir les portes de les aules i viure la realitat de l´exterior.


Personalment penso i crec que el PLE enriqueix els diferents aprenentatges, podem consultar tanta i tanta informació, comparar-la,  crear nova informació i poder compartir-la. 
El fet de poder compartir-la fa que els aprenentatges siguin més significatius, que altres persones que inclús no són de la nostra escola, vegin el que estem fent. És per tant que el PLE ha suposat una via d´ampliació del suposat desenvolupament professional dels docents que incita a la interacció i a la comunicació amb els altres mestres tal i com postulen Castañeda i Adell al seu article del desenvolupament professional dels docents.

Vull esmentar que el PLE no és cosa de la Web 2.0, ni sols és cosa de competències digitals, sinó que ha existit sempre, ja que tenim el món real i el virtual. Jo he estudiat a la meva infància i sense saber-ho estava construint el meu PLE, ja que construïa el meu aprenentatge gràcies als llibres, consultes a diferents articles i llibres de la biblioteca, les glorioses Enciclopèdies que quasi tots teníem a les nostres cases, ets.  però evidentment la vida passa, els temps canvien, i recordant la mevaprimera entrada, estem a una era de revolució tecnològica i entre en joc el PLE al món virtual. 

Fent una mirada a mi mateixa m´adono de que el meu PLE s´ha vist incrementat considerablement des de que vaig començar aquesta aventura de ser mestra, degut a que a primer curs de Grau, concretament a l´assignatura de Bases Didàctiques i DissenyCurricular, vàrem confeccionar el PLE de principi de curs entre totes les meves companyes. Jo en cap moment vaig sentir-me identificada a aquest PLE perquè no tenia cap competència digital, no estava al dia en quant a TIC i la meva motxilla inicial a nivell d´usuari a la Xarxa era molt escassa. Jo estava dins del sac d´aquesta bretxa digital que parlàvem al tema anterior, concretament una bretxa generacional total. Tan sols coneixia algunes xarxes socials i poques aplicacions més.



A continuació vull mostrar el meu PLE de primer curs tant de principi de curs com de final de curs.
PLE PRIMER CURS


https://bubbl.us/?h=14686a/26fafa/13aFTqiBmNUEE&r=168280959

Com observem podem veure com el PLE final té més aplicacions en el món virtual que a principi de curs però recalcant que tampoc es corresponia al meu PLE perquè contenen aplicacions que jo mai hi havia utilitzat per als meus aprenentatges.
Per tal de fer la comparativa mostri el meu PLE actual i real, meu, personal i del que em sento tan orgullosa:

FLE-FINAL-SILVIA_22qg8udg








https://bubbl.us/?h=14686a/5e89bc/13ZwUuv2l5AS2&r=1627792775
Destacar que a mesura que estava fent aquest PLE m´he sentit avergonyida, decebuda amb mi mateixa degut a que després de 4 anys d´estudis, el meu PLE ha estat una mica estancat, no he ampliat quasi res les meves eines d´aprenentatge i com a futura mestra és un tema imperdonable, no puc estancar-me d´aquesta manera i és gràcies a aquesta reflexió que he fet un CLIC PEDAGÒGIC, degut a que tot és qüestió  d´actitud, una actitud 2.0, i el futur, els alumnes i aquesta professió necessita professionals amb aquesta actitud, interessats en el món de les TICS, valents, que dediquin temps a conèixer noves eines que la WEB 2.0 ens permet utilitzar. M´adono que no és qüestió sols de vocació sinó de professionalitat amb ganes i actitud. El PLE dons és tecnologia, actitud i valors.

Jo estic molt motivada, vull aprendre noves eines, sabre utilitzar-les, fa sentir-me millor, m´enriqueix molt personalment, sentir-me al dia i no desfasada, i amb aquesta actitud, gràcies a la reflexió fent el meu PLE actual, he destruït aquella bretxa digital de la que jo estava inclosa.

Sé que en moltes ocasions no serà fàcil aprendre noves eines perquè normalment tots ens col·loquem en una zona de benestar i tenim tendència a utilitzar sempre les mateixes eines tant per crear com per compartir informació, però he de aprofitar les oportunitats d´aprenentatge  que la Web 2.0 ens dóna, ja que tenim moltes eines fàcils, ximples, gratuïtes en un nivell bàsic d´usuari i agafar destresa per poder exercir com a guia dels meus futurs alumnes.

No vull passar per alt que he arribat a la reflexió de que com a futura mestra tinc que anar revisant el meu PLE, per tenir inquietuds  a la Web 2.0, per seguir aprenent eines, investigant-les i poder aprendre a la xarxa. Açò també farà que revisi els meus avanços i qüestionar-me els meus aprenentatges i la meva capacitat com usuari. A més a més, crec que és una bona pràctica compartir el meu PLE amb altres persones, companyes de classe, ets i poder consultar el dels altres perquè açò fa que conegui més eines, nous espais i iniciar-me en la construcció conjunta del coneixement, és com diu Adell i Castañeda (2011) el docent es presenta com un investigador de la seva pràctica. 

Penso que és una de les funcions més importants dels PLE, el ser la connexió dels nostres aprenentatges amb els altres usuaris i que altres persones puguin fer ús  de les meves creacions (recordem el tema de les Llicències Creative Commons), a més que el fet de que altres persones i puguin comentar les meves creacions, les meves informacions fa que pugui millorar-les.  Record com a primer curs , a una de les meves entrades de bloc de l´assignatura de Bases Didàctiques, vaig rebre un comentari d´una mestra d´una altra part del món, i allò em va motivar per seguir en davant, amb molta il·lusió, i davant un comentari al respecte del que jo estava reflexionant , fa obrir una altra línia de reflexió. 

Per anar finalitzant penso que el fet de compartir el nostre PLE fa que pugui fer una anàlisi DAFO del meu PLE en relació a noves eines. Aleshores us deixo també un video final per aclarir conceptes.
Gràcies i fins la pròxima!!!


TEMA 2. WEB 2.0 I EDUCACIÓ

Avui vaig a parlar del que significa la WEB 2.0

Web 2.0 Landscape https://flic.kr/p/7YKwYe




Què és la Web 2.0? visionem aquest vídeo per entrar en context







Tal i com hem vist, la Web 2.0 la podem definir com un conjunt de plataformes o llocs web per a la publicació de continguts, conjunt de pàgines web on l´usuari pot consultar aquests portals que ens ofereixen diversa informació  amb una gran interacció de la mateixa informació i que està constantment actualitzant-se per part dels usuaris.


Hi ha una gran diferència en relació a la web 1.0 degut a que aquesta és estàtica on l´usuari és un agent que únicament cerca informació, tal i com ens diu Cabero (2009), i on és l´usuari a la Web 2.0 responsable de la participació organitzant-se i estructurant-se la seva informació, en altres paraules, és un agent més col·laborador  que dóna informació i la rep.
Per a que la Web 2.0 triomfi la clau està focalitzada en la utilització d´eines ximples, intuïtives on l´usuari és capaç de fer les cosses, sense tenir molts coneixements previs. Parlem pues d´una autogestió per part de l´usuari, autònom, autoregulació i amb autoaprentatge. Es tracta de convertir-se en PROSUMIDORS (consumidors i productors d´informació). L´usuari és el responsable de com vol accedir a la informació que vol consultar i de com compartir-la. Estem xarrant pues de la Xarxa mitjançant la qual tant la nostra societat com nosaltres mateixa canviem , per la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, amb el nostre entorn, on nosaltres mateixos som part activa d´aquesta Web 2.0, on els continguts s´actualitzen constantment gràcies a la constant participació de tots els usuaris.


La Web 2.0 no és una revolució tecnològica sinó una actitud , una revolució social que cerca una arquitectura de la participació mitjançant aplicacions i serveis oberts , sobretot socialment, amb possibilitat d´utilitzar els continguts en contextos nous i significatius (Castaño i altres, 2008).

A continuació us deixo el mapa conceptual que hem fet a classe per deixar constància dels aspectes claus:
web 2.0


https://flic.kr/p/zEBaZW

Podem afirmar que l´aparició de la Web 2.0 és conseqüència de la Revolució digital que estem vivint, estan canviant els nostres hàbits en la societat actual indirectament, ha impactat força en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, per exemple, en els mitjans de comunicació tradicional; jo mateixa sense adonar-me he canviat l´hàbit de comprar-me el periòdic al quiosc a visitar-lo digitalment mitjançant una aplicació del mòbil, em dóna molta facilitat, comoditat i la possibilitat d´enviar per tal de compartir les noticies que vulgui als meus contactes. Des de que vaig descarregar-me aquesta aplicació conjuntament a altres aplicacions com Twitter, Facebook, ets. vull destacar que estic més al dia que mai, m´he habituat a seguir diferents diaris, consultar diaris de la península, concretament del meu poble per no deslligar-me del que allà passa, tinc pues, moltes més facilitats i possibilitats d´aprenentatge social i cultural. En altres paraules, sóc una part activa de la societat actual.


Seguint a la mateixa línia, a la Web 2.0  l´usuari s´estableix com participant actiu, mitjançant blocs, xarxes socials, slideshare , ets, la qual cosa fa que pugui accedir a tota classe d´informació de qualsevol part del món.
Com podeu ja imaginar-vos aquesta revolució digital té conseqüències també a l´Educació, passant d´escoles amb aules tradicionals amb el llibre de text com la principal i única eina d´aprenentatge a aules interactives amb pissarres digitals, tabletes, ets. on tots els implicats canvien els seus rols tradicionals. Parlem pues d´EDUCACIÓ2.0 degut a aquest canvi de perspectiva en el procés ensenyament- aprenentatge, passant de la simplicitat a la complexitat, del processament lineal, seqüencial i jerarquitzat al fragmentat, discontinu i hipermèdia, ja que l´alumne ja no va a l´escola a escolar al mestre i a memoritzar tot el que ell diu, sinó que es parla de construir coneixement, passant a ser part activa on ell és el protagonista del seu propi aprenentatge adquirint un rol D´AUTOAPRENENTATGE, amb alumnes cada cop més autònoms, que saben com i on cercar informació i no sols els entorn d´educació formal sinó que també acudeix a l´educació informal. En conclusió, es tracta de fomentar alumnes responsables.


Tanmateix, l´Educació 2.0 es caracteritza per impulsar als seus alumnes a compartir els seus aprenentatges, fomenta la Inter connectivitat i el treball en xarxa i col·laboratiu, que impulsi un canvi de rols  del docent, ja no és la figura suprema posseïdor de tot el coneixement sinó que és un guia, i un canvi en l´alumne, que passa de ser un espectador del aprenentatge a ser el constructor del seu propi coneixement.


Al respecte, vosaltres creieu que la nostra escola està preparada per a assolir aquests nous rols? Està la nostra escola a l´altura de ser l´escola de la Societat del Coneixement? Jo crec que estem prop però al mateix temps molt lluny, per aconseguir-ho l´Educació 2.0 ha de plantejar-se diversos reptes com per exemple:


  • La transformació i la velocitat del canvi
  • Admetent l´educació informal com a font d´aprenentatge
  • Reconèixer entorns tecnificats on poden acudir tant el mestre com l´alumne.
  • Una escola que doni el reconeixement una formació focalitzada en l´alumne.
  • Articulació del aprenentatge en torn a lo sincrònic i lo asincrònic.
  • Fomentant programes de formació de les noves competències a adquirir.
  • Necessitat de configurar les xarxes de formació per adaptar els nous rols.
  • Alfabetització digital


Quan parlo d´ALFABETITZACIÓ DIGITAL estic referint-me a fer un bon ús del hardware i del software, mitjançant un correcte ús de les TIC, respectant sempre els DRETS D´AUTOR, coneixent les LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS, ets. Aquesta alfabetització forma a les persones per sabre que no tot el que està disponible a la XARXA significa que sigui públic i que podem fer-lo nostre, sinó que aquesta alfabetització digital implica respectar l´autoria  i que nosaltres també tinguem un respecte a les nostres produccions i informacions, sempre fent menció a les fonts, ja que no es tracta sols d´un tema d´educació sinó també es tracta d´un tema de valors.


Aquest és un punt molt important degut a que la gran accessibilitat als recursos digitals fa que hi hagi un gran conflicte en les autories. És imprescindible respectar les autories, i Creative Commons ofereixen alguns drets a l´usuari, mantenint-se els drets de l´autor però permitent a l´usuari copiar, compartir, ets sempre respectant l´autoria i citant-lo. Existeixen quatre tipus de llicències Creatives Commons que en les seves combinacions surten 6 tipus:


  1. Reconeixement (by): ens permet explotar l´obra incloent la transformació de la mateixa, per fins comercials i la seva distribució de les possibles obres derivades.
  2. Reconeixement- No comercial (by-nc): No permet l´ús de l´obra amb fins comercials però si la transformació de la mateixa per a la creació d´altres obres sempre que siguin sempre fins comercials tampoc.
  3. Reconeixement- Nocomercial-Compartitlgual (by-nc-sa): no permet l´ús comercial de l´obra original ni les derivades, però la distribució de les obres derivades també han de ser amb la mateixa llicència.
  4. Reconeixement-NoComercial-SinObraDerivada (by-nc-nd): ni permet l´ús comercial de l´obra ni la transformació de la mateixa per a crear noves obres.
  5. Reconeixement-Compartirigual (by-sa): permet l´ús comercial de l´obra original i de les derivades i distribuir-les amb el format de l´obra original.
  6. Reconeixement-SinobraDerivada (by-nd): permet l´ús comercial però no la transformació per a la creació d´altres obres.


L´alfabetització digital suposa un ús de les tecnologies de forma responsable, suposa respirar en un entorn sòcio-comunicatiu amb un ús de les tecnologies  com espais d´expressió i de comunicació.


Com ja es pot suposar, el docent tradicional es queda obsolet davant aquesta era digital i revolució en la nostra escola, transformant per complet el rol del docent, tal i com ens indica Siemens. Necessitem un docent que es mogui de forma competent en els entorns d´aprenentatge a la XARXA. En la mateixa línia de Siemens, l´Educació està a la cúspide del canvi social i tecnològic on si canviem el rol del docent ens adaptarem molt millor a la societat actual, la xarxa social (transformació de la comunicació, noticies, interacció entre les persones) i la xarxa tecnològica (transformació de la música, TV, finances i sector productiu) modifiquen el ROL DEL DOCENT en l´aula, fa que aquest no encontri límits i sigui propulsor d´un aprenentatge sense fronteres, que impulsi l´alumne a ser un investigador i constructor del seu propi coneixement mitjançant visita i creació de blocs, seguint el Twiter de forma responsable, Facebook, llistes de servei, un mestre que encontri el llibre de text com una eina insuficient ja que veu una fragmentació dels continguts i les conversacions, on veu oportunitats d´aprenentatge de forma il·limitada. Un docent que tingui nous rols, que sigui amplificador (amplia els coneixements) , curador (crea espais, fomenta alumnes autònoms), agrega (revela l´estructura i el contingut del curs al llarg d´aquest), filtra (selecciona els recursos més adequats) , modela ja que és un model per als alumnes, té una presencia constant i duradera (ha de ser posseïdor d´identitat online). Com podeu veure, aquesta imatge del mestre està molt lluny del mestre sabedor de tot el coneixement que sols diu la lliçó que surt al llibre de text. En definitiva passar d´un Rol d´expert a un treball de col·laboració que sigui capaç de gestionar tota aquesta informació.


Cristòbal Suárez al seu article de la funció educativa del altre a la Xarxa ens explica també com Internet és una eina clau i eficaç en els diferents àmbits socials i com a nivell educatiu el rol de l´altre fa que l´escola obri les seves portes al coneixement i que s´aprofiti l´entorn de la xarxa, conversant entre els diferents agents educatius, col·laborant i contribuint en xarxa. S´utilitza internet com eina significativa mitjançant diferents variables, destacant la VARIABLE PEDAGÒGICA que possibilita al professorat a pensar, és com un CLIC PEDAGÒGIC, dóna la oportunitat de repensar als mestres, qüestionar-se amb qui aprendre, incloent internet i el mestre mitjançant fluixos de comunicació en xarxa, com una auto comunicació de masses (conversant, col·laborant, contribuint a la xarxa amb especialistes i amateurs) la qual cosa aboca en noves formes de discurs pedagògic i construcció didàctica.


Adjunto el segon mapa conceptual per aclarir concepts al voltant de les llicències a Internet, la privacitat i Creative Commons:
WEB 2.0 LICENCIAS
https://flic.kr/p/zEzuP5

Hem de ser conscients  que l´Educació 2.0 és una qüestió de valors,  on és el propi mestre el que ha d´autoavaluar-se, que sigui el que reflexioni si és ell un mestre competent , es tracta d´assimilar el canvi de paradigma on l´alumne passa de ser un esser receptor a un esser transformador i cercador del seu propi aprenentatge.


Per finalitzar aquesta entrada vull fer una mica de reflexió. La veritat és q sento molta satisfacció personal per assolir  aquests coneixements i conceptes al voltant de la web 2.0, ja que he aprés tot. Aquesta reflexió i entrada e bloc ha canviat en mi molts coneixements ja que jo no sabia diferenciar el que era una web  1.0 de la 2.0, pensava en tot moment que era quasi el mateix i tenia molts conceptes difusos, ara estic contenta perquè aquest aprenentatge que he fet aquesta setmana és profitós i hem fa pensar com una futura mestra ha de ser i ha de sabre.
Tinc moltes preguntes al meu cap, com pot ser que jo que ja estic en quart curs de grau no tingui conceptes com aquest totalment assolits? M´he fet aquesta pregunta una i mil voltes al meu cap, i tinc moltes respostes, potser sigui per la bretxa digital de la que vaig parlar al tema 1, concretament de la bretxa generacional, però de sobte penso que no, perquè ja sóc a quart curs i aquesta resposta no me val, tampoc me val que no hi hagués més assignatures al respecte de la temàtica. Sóc conscient que vivim a una revolució tecnològica constant, dons que m´ha passat? He arribat a la terrible conclusió de que l´única cosa que ha fallat ha estat jo, la meva actitud i gràcies a reflexions com aquesta la meva actitud ha fet un clic ja que jo no puc ser una mestra competent si deixo a banda aquest aspecte.
He parlat de com aquesta Web 2.0 ens du a parla d´una Educació 2.0, i quan cercava els conceptes del que necessitava una Educació així jo recordava el meu treball de primer curs de quina mestra vull ser, recordo les meves paraules, una mestra que il·lusioni, que aprofiti tots els espais del nostre entorn i estava sense adonar-me parlant d´aquest tipus d´Educació, aprofitant l´entorn tant físic com digital, on tots poguéssim compartir coneixements i aprenentatges, allunyant-me d´aquesta visió d´escola tradicional on els aprenentatges es fan dins de l´aula. Com ja havia esmentat abans, l´Educació 2.0 necessita un canvi del rol docent, i si jo vull estar en eixe paquet de nous rols docent, vull ser una mestra que acompanyi, una  guia, transformadora de la informació, curadora, amplificadora, ets. que conegui l´entorn virtual i que doni eines als alumnes per fer aprenentatges significatius compartint sempre la informació en xarxa, he de ser un model per als infants, la qual cossa fa que he de tenir una actitud 2.0 , 3.0 i totes les que vinguin, tot és possible i una persona vol, he de repensar que vull fer després de finalitzar aquest grau, d´ampliar els coneixements virtuals, les eines de com compartir informació, ets. i ja que he de ser un model, he de ser un bon model que respecti les autories de tota la informació.


El tema de les llicències és un punt molt important, des del meu punt de vista té a veure amb la moralitat de les persones, hem de respectar de igual manera que jo vull que respecten les meves creacions. Vull esmentar que estem parlant de Creative Commons des de primer curs i és ara quan realment conec de bona gana tot el que significa, dels tipus de llicències, a més a més, no sabia quina era la diferencia en el copyright i ara ja ho tinc completament clar, tampoc sabia que tota la informació que està al Youtube es pot compartir perquè es suposa que és lliure, i d’açò m’acabi d´assabentar! Penso que és molt greu, he estat anys compartint vídeos al meu bloc i no donava importància a aquest aspecte, quina barbaritat, en canvi, sempre he anat amb molta cura de les imatges que fossin Creative Commons i sempre citant l´autoria de la mateixa. Açò em fa pensar que en moltes ocasions fem coses que no som conscients del mal que podem fer si faltem a aquest autoria, i això com a futura mestra no pot tornar-me a passar.


Tanmateix, quan reflexiono al voltant d´aquest nou rol, penso, però, si estaré amb nens i nenes de   0 a 6 anyets, com van a cercar el seu aprenentatge per la web 2.0? bé , crec que una mestra ha de tenir imprescindiblement un bloc d´aula, on conti tots el aprenentatges, les experiències, les curiositats , tant sigui en una escoleta com en un centre educatiu CEIP, hem de sabre com compartir informació, ser un model tan pels infants com pels pares, els hi podem ajudar a cercar informació, a conèixer programes que les famílies no sabien que existien si visionen el nostre bloc, ets. sempre amb programes fàcils, ja que la web 2.0 ens permet accedir a ximples aplicacions, intuïtives i si jo he pogut accedir, cercar, crear i compartir informació la resta també!! Però per a això he de tenir una ACTITUD WEB 2.0 on la formació permanent com a futura mestra serà una obvia necessitat ja que constantment el nostre complex entorn canvia a ritmes trepidants i podré esser una mestra connectada i en xarxa i sabedora de quines eines poder utilitzar dependent de cada situació i context.


He fet un clic pedagògic!