https://flic.kr/p/7YKwYe
Què és la Web
2.0? visionem aquest vídeo per entrar en context
Tal i
com hem vist, la Web 2.0 la podem definir com un conjunt de plataformes o llocs
web per a la publicació de continguts, conjunt de pàgines web on l´usuari pot
consultar aquests portals que ens ofereixen diversa informació amb una gran interacció de la mateixa informació
i que està constantment actualitzant-se per part dels usuaris.
Hi ha una gran
diferència en relació a la web 1.0 degut a que aquesta és estàtica on l´usuari
és un agent que únicament cerca informació, tal i com ens diu Cabero (2009), i
on és l´usuari a la Web 2.0 responsable de la participació organitzant-se i
estructurant-se la seva informació, en altres paraules, és un agent més
col·laborador que dóna informació i la rep.
Per a que la Web 2.0 triomfi la clau està focalitzada en la utilització d´eines
ximples, intuïtives on l´usuari és capaç de fer les cosses, sense tenir molts
coneixements previs. Parlem pues d´una autogestió per part de l´usuari,
autònom, autoregulació i amb autoaprentatge. Es tracta de convertir-se en PROSUMIDORS (consumidors i productors
d´informació). L´usuari és el responsable de com vol accedir a la informació
que vol consultar i de com compartir-la. Estem xarrant pues de la Xarxa
mitjançant la qual tant la nostra societat com nosaltres mateixa canviem , per
la nostra forma de relacionar-nos entre nosaltres, amb el nostre entorn, on
nosaltres mateixos som part activa d´aquesta Web 2.0, on els continguts
s´actualitzen constantment gràcies a la constant participació de tots els
usuaris.
La Web
2.0 no és una revolució tecnològica sinó una actitud , una revolució social que
cerca una arquitectura de la participació mitjançant aplicacions i serveis
oberts , sobretot socialment, amb possibilitat d´utilitzar els continguts en
contextos nous i significatius (Castaño i altres, 2008).
A continuació us deixo el mapa conceptual que hem fet a classe per deixar constància dels aspectes claus:
https://flic.kr/p/zEBaZW
Podem afirmar
que l´aparició de la Web 2.0 és
conseqüència de la Revolució digital que estem vivint, estan canviant els
nostres hàbits en la societat actual indirectament, ha impactat força en molts
aspectes de la nostra vida quotidiana, per exemple, en els mitjans de
comunicació tradicional; jo mateixa sense adonar-me he canviat l´hàbit de
comprar-me el periòdic al quiosc a visitar-lo digitalment mitjançant una
aplicació del mòbil, em dóna molta facilitat, comoditat i la possibilitat d´enviar
per tal de compartir les noticies que vulgui als meus contactes. Des de que
vaig descarregar-me aquesta aplicació conjuntament a altres aplicacions com
Twitter, Facebook, ets. vull destacar que estic més al dia que mai, m´he
habituat a seguir diferents diaris, consultar diaris de la península,
concretament del meu poble per no deslligar-me del que allà passa, tinc pues,
moltes més facilitats i possibilitats d´aprenentatge social i cultural. En
altres paraules, sóc una part activa de la societat actual.
Seguint a la
mateixa línia, a la Web 2.0 l´usuari
s´estableix com participant actiu, mitjançant blocs, xarxes socials, slideshare
, ets, la qual cosa fa que pugui accedir a tota classe d´informació de
qualsevol part del món.
Com podeu ja imaginar-vos aquesta revolució digital té
conseqüències també a l´Educació, passant d´escoles amb aules tradicionals amb
el llibre de text com la principal i única eina d´aprenentatge a aules
interactives amb pissarres digitals, tabletes, ets. on tots els implicats canvien
els seus rols tradicionals. Parlem pues d´EDUCACIÓ2.0 degut a aquest canvi de perspectiva en el procés ensenyament-
aprenentatge, passant de la simplicitat a la complexitat, del processament
lineal, seqüencial i jerarquitzat al fragmentat, discontinu i hipermèdia, ja
que l´alumne ja no va a l´escola a escolar al mestre i a memoritzar tot el que
ell diu, sinó que es parla de construir coneixement, passant a ser part activa
on ell és el protagonista del seu propi aprenentatge adquirint un rol D´AUTOAPRENENTATGE, amb alumnes cada cop
més autònoms, que saben com i on cercar informació i no sols els entorn
d´educació formal sinó que també acudeix a l´educació informal. En conclusió,
es tracta de fomentar alumnes
responsables.
Tanmateix,
l´Educació 2.0 es caracteritza per impulsar als seus alumnes a compartir els
seus aprenentatges, fomenta la Inter connectivitat i el treball en xarxa i
col·laboratiu, que impulsi un canvi de rols del docent, ja no és la figura suprema
posseïdor de tot el coneixement sinó que és un guia, i un canvi en l´alumne,
que passa de ser un espectador del aprenentatge a ser el constructor del seu
propi coneixement.
Al respecte,
vosaltres creieu que la nostra escola està preparada per a assolir aquests nous
rols? Està la nostra escola a l´altura de ser l´escola de la Societat del
Coneixement? Jo crec que estem prop però al mateix temps molt lluny, per
aconseguir-ho l´Educació 2.0 ha de plantejar-se diversos reptes com per
exemple:
- La transformació i la velocitat del canvi
- Admetent l´educació informal com a font d´aprenentatge
- Reconèixer entorns tecnificats on poden acudir tant el mestre com l´alumne.
- Una escola que doni el reconeixement una formació focalitzada en l´alumne.
- Articulació del aprenentatge en torn a lo sincrònic i lo asincrònic.
- Fomentant programes de formació de les noves competències a adquirir.
- Necessitat de configurar les xarxes de formació per adaptar els nous rols.
- Alfabetització digital
Quan parlo d´ALFABETITZACIÓ DIGITAL estic
referint-me a fer un bon ús del hardware i del software, mitjançant un correcte
ús de les TIC, respectant sempre els DRETS D´AUTOR, coneixent les LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS, ets.
Aquesta alfabetització forma a les persones per sabre que no tot el que està disponible a
la XARXA significa que sigui públic i que podem fer-lo nostre, sinó que aquesta
alfabetització digital implica respectar l´autoria i que nosaltres també tinguem un respecte a
les nostres produccions i informacions, sempre fent menció a les fonts, ja que
no es tracta sols d´un tema d´educació sinó també es tracta d´un tema de
valors.
Aquest és un
punt molt important degut a que la gran accessibilitat als recursos digitals fa
que hi hagi un gran conflicte en les autories. És imprescindible respectar les
autories, i Creative Commons ofereixen alguns drets a l´usuari, mantenint-se
els drets de l´autor però permitent a l´usuari copiar, compartir, ets sempre
respectant l´autoria i citant-lo. Existeixen quatre tipus de llicències
Creatives Commons que en les seves combinacions surten 6 tipus:
- Reconeixement (by): ens permet explotar l´obra incloent la transformació de la mateixa, per fins comercials i la seva distribució de les possibles obres derivades.
- Reconeixement- No comercial (by-nc): No permet l´ús de l´obra amb fins comercials però si la transformació de la mateixa per a la creació d´altres obres sempre que siguin sempre fins comercials tampoc.
- Reconeixement- Nocomercial-Compartitlgual (by-nc-sa): no permet l´ús comercial de l´obra original ni les derivades, però la distribució de les obres derivades també han de ser amb la mateixa llicència.
- Reconeixement-NoComercial-SinObraDerivada (by-nc-nd): ni permet l´ús comercial de l´obra ni la transformació de la mateixa per a crear noves obres.
- Reconeixement-Compartirigual (by-sa): permet l´ús comercial de l´obra original i de les derivades i distribuir-les amb el format de l´obra original.
- Reconeixement-SinobraDerivada (by-nd): permet l´ús comercial però no la transformació per a la creació d´altres obres.
L´alfabetització
digital suposa un ús de les tecnologies de forma responsable, suposa respirar
en un entorn sòcio-comunicatiu amb un ús de les tecnologies com espais d´expressió i de comunicació.
Com ja es pot
suposar, el docent tradicional es queda obsolet davant aquesta era digital i
revolució en la nostra escola, transformant per complet el rol del docent, tal
i com ens indica Siemens. Necessitem un docent que es mogui de forma competent
en els entorns d´aprenentatge a la XARXA. En la mateixa línia de Siemens,
l´Educació està a la cúspide del canvi social i tecnològic on si canviem el rol
del docent ens adaptarem molt millor a la societat actual, la xarxa social
(transformació de la comunicació, noticies, interacció entre les persones) i la
xarxa tecnològica (transformació de la música, TV, finances i sector productiu)
modifiquen el ROL DEL DOCENT en
l´aula, fa que aquest no encontri límits i sigui propulsor d´un aprenentatge
sense fronteres, que impulsi l´alumne a ser un investigador i constructor del
seu propi coneixement mitjançant visita i creació de blocs, seguint el Twiter
de forma responsable, Facebook, llistes de servei, un mestre que encontri el
llibre de text com una eina insuficient ja que veu una fragmentació dels
continguts i les conversacions, on veu oportunitats d´aprenentatge de forma
il·limitada. Un docent que tingui nous rols, que sigui amplificador (amplia els coneixements) , curador (crea espais, fomenta alumnes autònoms), agrega (revela l´estructura i el
contingut del curs al llarg d´aquest),
filtra (selecciona els recursos més adequats) , modela ja que és un model per als alumnes, té una presencia constant i duradera (ha de
ser posseïdor d´identitat online). Com podeu veure, aquesta imatge del mestre
està molt lluny del mestre sabedor de tot el coneixement que sols diu la lliçó
que surt al llibre de text. En definitiva passar d´un Rol d´expert a un treball
de col·laboració que sigui capaç de gestionar tota aquesta informació.
Cristòbal Suárez
al seu article de la funció educativa del altre a la Xarxa ens explica també
com Internet és una eina clau i eficaç en els diferents àmbits socials i com a
nivell educatiu el rol de l´altre fa que l´escola obri les seves portes al
coneixement i que s´aprofiti l´entorn de la xarxa, conversant entre els
diferents agents educatius, col·laborant i contribuint en xarxa. S´utilitza
internet com eina significativa mitjançant diferents variables, destacant la VARIABLE PEDAGÒGICA que possibilita al professorat
a pensar, és com un CLIC PEDAGÒGIC,
dóna la oportunitat de repensar als mestres, qüestionar-se amb qui aprendre,
incloent internet i el mestre mitjançant fluixos de comunicació en xarxa, com
una auto comunicació de masses (conversant, col·laborant, contribuint a la
xarxa amb especialistes i amateurs) la qual cosa aboca en noves formes de
discurs pedagògic i construcció didàctica.
Adjunto el segon mapa conceptual per aclarir concepts al voltant de les llicències a Internet, la privacitat i Creative Commons:
https://flic.kr/p/zEzuP5
Hem de ser
conscients que l´Educació 2.0 és una
qüestió de valors, on és el propi mestre
el que ha d´autoavaluar-se, que sigui el que reflexioni si és ell un mestre
competent , es tracta d´assimilar el canvi de paradigma on l´alumne passa de
ser un esser receptor a un esser transformador i cercador del seu propi
aprenentatge.
Per
finalitzar aquesta entrada vull fer una mica de reflexió. La veritat és q sento
molta satisfacció personal per assolir
aquests coneixements i conceptes al voltant de la web 2.0, ja que he
aprés tot. Aquesta reflexió i entrada e bloc ha canviat en mi molts
coneixements ja que jo no sabia diferenciar el que era una web 1.0 de la 2.0, pensava en tot moment que era
quasi el mateix i tenia molts conceptes difusos, ara estic contenta perquè
aquest aprenentatge que he fet aquesta setmana és profitós i hem fa pensar com
una futura mestra ha de ser i ha de sabre.
Tinc moltes preguntes al meu cap,
com pot ser que jo que ja estic en quart curs de grau no tingui conceptes com
aquest totalment assolits? M´he fet aquesta pregunta una i mil voltes al meu
cap, i tinc moltes respostes, potser sigui per la bretxa digital de la que vaig parlar al tema 1, concretament de la
bretxa generacional, però de sobte penso que no, perquè ja sóc a quart curs i
aquesta resposta no me val, tampoc me val que no hi hagués més assignatures al
respecte de la temàtica. Sóc conscient que vivim a una revolució tecnològica constant,
dons que m´ha passat? He arribat a la terrible conclusió de que l´única cosa
que ha fallat ha estat jo, la meva actitud i gràcies a reflexions com aquesta
la meva actitud ha fet un clic ja que jo no puc ser una mestra competent si
deixo a banda aquest aspecte.
He
parlat de com aquesta Web 2.0 ens du a parla d´una Educació 2.0, i quan cercava
els conceptes del que necessitava una Educació així jo recordava el meu treball
de primer curs de quina mestra vull ser,
recordo les meves paraules, una mestra que il·lusioni, que aprofiti tots els
espais del nostre entorn i estava sense adonar-me parlant d´aquest tipus
d´Educació, aprofitant l´entorn tant físic com digital, on tots poguéssim compartir
coneixements i aprenentatges, allunyant-me d´aquesta visió d´escola tradicional
on els aprenentatges es fan dins de l´aula. Com ja havia esmentat abans,
l´Educació 2.0 necessita un canvi del rol docent, i si jo vull estar en eixe
paquet de nous rols docent, vull ser una mestra que acompanyi, una guia, transformadora de la informació,
curadora, amplificadora, ets. que conegui l´entorn virtual i que doni eines als
alumnes per fer aprenentatges significatius compartint sempre la informació en
xarxa, he de ser un model per als
infants, la qual cossa fa que he de tenir una actitud 2.0 , 3.0 i totes les
que vinguin, tot és possible i una persona vol, he de repensar que vull fer
després de finalitzar aquest grau, d´ampliar els coneixements virtuals, les
eines de com compartir informació, ets. i ja que he de ser un model, he de ser
un bon model que respecti les autories de tota la informació.
El tema
de les llicències és un punt molt important, des del meu punt de vista té a
veure amb la moralitat de les persones, hem de respectar de igual manera que jo
vull que respecten les meves creacions. Vull esmentar que estem parlant de
Creative Commons des de primer curs i és ara quan realment conec de bona gana
tot el que significa, dels tipus de llicències, a més a més, no sabia quina era
la diferencia en el copyright i ara ja ho tinc completament clar, tampoc sabia
que tota la informació que està al Youtube es pot compartir perquè es suposa
que és lliure, i d’açò m’acabi d´assabentar! Penso que és molt greu, he estat
anys compartint vídeos al meu bloc i no donava importància a aquest aspecte,
quina barbaritat, en canvi, sempre he anat amb molta cura de les imatges que
fossin Creative Commons i sempre citant l´autoria de la mateixa. Açò em fa
pensar que en moltes ocasions fem coses que no som conscients del mal que podem
fer si faltem a aquest autoria, i això com a futura mestra no pot tornar-me a
passar.
Tanmateix,
quan reflexiono al voltant d´aquest nou rol, penso, però, si estaré amb nens i
nenes de 0 a 6 anyets, com van a cercar
el seu aprenentatge per la web 2.0? bé , crec que una mestra ha de tenir
imprescindiblement un bloc d´aula, on conti tots el aprenentatges, les
experiències, les curiositats , tant sigui en una escoleta com en un centre educatiu
CEIP, hem de sabre com compartir informació, ser un model tan pels infants com
pels pares, els hi podem ajudar a cercar informació, a conèixer programes que
les famílies no sabien que existien si visionen el nostre bloc, ets. sempre amb
programes fàcils, ja que la web 2.0 ens permet accedir a ximples aplicacions, intuïtives
i si jo he pogut accedir, cercar, crear i compartir informació la resta també!!
Però per a això he de tenir una ACTITUD WEB 2.0 on la formació permanent com a
futura mestra serà una obvia necessitat ja que constantment el nostre complex
entorn canvia a ritmes trepidants i podré esser una mestra connectada i en
xarxa i sabedora de quines eines poder utilitzar dependent de cada situació i
context.
He fet
un clic pedagògic!
No hay comentarios:
Publicar un comentario