TEMA 4 I 5: POLÍTIQUES EDUCATIVES TIC I EL SEU PROCÉS D´INCLUSIÓ A L´AULA

Ha arribat el final de l´assignatura i és el moment de fer una cloenda parlant de la relació de la implantació de les TIC a l´aula amb les polítiques educatives al respecte.

No podem parlar de Polítiques educatives, de tecnologies, de TIC, ets. sense parlar de la Societat de la informació a la que estem sotmesos, i com que a les entradesanteriors vaig estar reflexionant al respecte, per fer més atractiva aquesta contextualització us comparteix aquest vídeo d´un referent per a mi en matèria de TIC i que al llarg d´aquesta assignatura hem llegit en diversos articles, en Jordi Adell.  Es tracta d´un vídeo que tracta dels usos constructius e instructius de les TIC en l´aula.

Pareix que parlar de TIC en les nostres escoles sigui un tema que ja està implantat però hem de recordar que la seva implantació no és molt llunyana i que les primeres polítiques educatives al respecte van aparèixer al nostre país en els anys 80 del segle passat amb l´aparició del projecte ATENEA. Vull fer un petit repàs historic al respecte.

ATENEA va ser impulsat pel MEC que creia firmament en una revolució informàtica, mitjançant el foment dels coneixements bàsics de la Ciència Informàtica i les seves aplicacions, millorar l´aprenentatge dels alumnes i la utilització de la informàtica i les seves aplicacions com una renovació pedagògica per part del docent.

Imatge Creative Commons flicker :https://flic.kr/p/6VvuAK



Malgrat tota aquestes bones intencions als  anys 90 totes aquestes expectatives i objectius  van perdre intensitat degut a l´estancament al respecte, ja fossi per revisar tota la tasca feta fins el moment i perquè no es va demostrar els beneficis pedagògics. Tal volta penso que no es van demostrar aquests beneficis, des del meu punt de vista, per entrar el nostre país en una crisi econòmica que es va preocupar per altres aspectes deixant de costat la implantació i funcionament eficaç i eficient  de les noves tecnologies als centres educatius.

Va ser a principis del segle XXI quan es va recuperar la il·lusió cap als anys 2001-2002 inclús es parla de la tercera revolució industrial que queda plasmada inclús al llibre blanc al voltant de la societat del coneixement de J. Delors, que amb el programa e-Europe va arribar al seu esplendor (actualment e-Learning). Cal esmentar que al nostre país va arribar de la mà del plan Info XXI, substituït en 2003 per  España.es, malgrat que desaparegueren prompte.

Tornant al tema de les polítiques educatives d´inclusió a les TIC vull mencionar una inclusió que realment és de gran valia al nostre territori espanyol, concretament el model de Canàries, on es parla de forma seriosa i amb molts esforços per part del tots els implicats de les polítiques que s´han de seguir per una vertadera implantació de les TIC a les nostres aules.



Imatge Creative Commons flicker :https://flic.kr/p/hidCyF

Tot i que no hi ha una directriu global al nostre país, on cada comunitat autònoma manté les seves polítiques al respecte, tal i com ens diu Manuel Area “veinte años de políticas institucionales” penso que podem agafar les bones experiències i models com el que acabo d´esmentar de canàries (MEDUSA), que serveixi de model a seguir per tots els docents del nostre territori. Tanmateix penso que si hi hagués una col·laboració mes estreta entre el govern i les diferents comunitats autònomes les polítiques serien força més valuoses, on la centralització dels recursos i peticions es farien de forma més eficaç, tot i amb un model on els tres principals coneixements principals per a una bona integració d´un plà TIC, com podem veure a la imatge que adjunto amb la tecnologia TPACK , que representa que el coneixement aïllat no és eficaç degut a la necessitat d´utilitzar una pedagogia idònia al respecte per lo que tecnologia no es pot entendre sense pedagogia.

Imatge Creative Commons flicker : https://flic.kr/p/9yc7Jy

Però realment són aquestes polítiques unes mesures efectives?

Crec que és un tema per debatre, estic d´acord que les polítiques educatives  TIC són necessàries per tal de regular una sèrie d´aspectes, regula l´ús, dota els centres de recursos i els manté, ofereix formació en matèria  d´innovació tecnològica i pedagògica però per tal de canviar aquesta visió d´inclusió i no d´integració de aparells tecnològics aïllats, és necessita molt més que unes polítiques teòriques escrites des de part dels nostres governs, es necessita implicació, es necessita canviar la cultura del centre i això tan sols es veu reflectit al Projecte Educatiu del Centre (PEC) on l´ús de les noves tecnologies sigui un segell d´identitat.

Amb aquestes paraules el que vull comunicar és que el factor humà és de vital importància, és el rol docent el que ha de canviar, es tracta d´una qüestió d´actitud, amb il·lusió, amb interès, perdent la por a lo nou , amb sacrifici de temps (com va passar al cas de Canàries) és com s´aplica realment aquesta pedagogia on les TIC són un element més invisible però visible. No es tracta únicament de dotació de recursos, nosaltres ho hem viscut a les nostres carns mitjançant la realització del multimèdia,on sense molts coneixements, amb molt d´esforç, amb un ordinador (no cal un hardware per cada alumne a les nostres aules) i un programa base que tots els mestres poden utilitzar som capaços d´innovar i crear un software educatiu que fa els aprenentatges molt més atractius, motivadors i acords amb la societat del coneixement. En altres paraules, la motivació dels elements humans de les escoles són la peça clau d´aquesta implantació.

És realment important que les polítiques educatives d´integració de les TIC i el factor humà vaguin agafats de la mà per poder crear el canvi envers a la educació que volem: L´escola del S.XXI

Cal esmentar que hem de fer servir les TIC com una de les nostres eines d´ensenyament – aprenentatge perquè són una part més de la cultura de la nostra societat, si volem fer els aprenentatges significatius i que els nostres alumnes siguin competents en matèria tecnològica, ja des de ben petits, en l´etapa d´educació infantil tal i com els autors Estívaliz Asorey i Jesús Gil en la lectura "El placer de las TIC en el aula de infantil" que recomana les TIC com una eina quotidiana, en el dia a dia de la vida de l´aula, per lo que no és lo important si tenim un, dos o 20 ordinadors, sinó si la metodologia que fem servir és innovadora, integradora en els seus projectes o unitats didàctiques i donant oportunitats als infants per començar a tocar i sentir els beneficis al respecte.
Es  per tant una qüestió de motivació ( amb ganes es cerca la formació, la pedagogia, ets), clar que es necessita molta formació continuada i un treball col·laboratiu entre els diferents docents i és una bona oportunitat per usar de forma efectiva les TIC a les nostres aules d´infantil.